Enric Neddermann i la Katalatin Band

La calidesa de les  músiques llatines m'empenyen a obrir una nova etapa de Pop-Rock llatí i en Català.
Estic composant i polint nous temes, amb els que enregistraré un EP que sortirà al voltant de maig-juny 2024.
Cançons que beuen de Santana, Jarabe de Palo, Orishas, La Sra. Tomasa... sense oblidar el son cubano  i d'altres estils tradicionals d'arrel llatinoamericana.

Ritmes rics en bateria i percussió, dues guitarres complementàries: espanyola i elèctrica, piano i orgue clàssic de rock i baix elèctric, a més de tres veus.

Aquest va ser un viatge contractat amb les aleshores agència "Nouvelles Frontières", al qual em vaig apuntar sense saber amb qui més aniria. En el vol cap a París ja vaig conèixer a la resta de companys i companyes: Cinc persones més, totes elles encantadores.

De totes les coses que es diuen en aquesta cançó, algunes son indesxifrables i ara en faig cinc cèntims:

El "sheriff" era la persona que ens recollia a l'aeroport de Ouagadougou i lluïa unes cicatrius a la cara que eren típiques de la seva tribu.
La mestressa hiperactiva era una dona europea que regentava l'hotel "Le Pavillon Vert" i era súper bellugadissa.
En Pepin va ser el nostre guia i xofer, amb el que vam fer més de 2000 km pel Sahel i amb el que ens va quedar una molt bona amistat.
Nuits a la "brousse" vol dir en acampada lliure.
Sofrito d'ivrognes va ser una errada de traducció molt celebrada, d'una de les membres que, en lloc de dir "sofrito de oignons" (sofregit de ceba) va dir "sofrito d'ivrognes", que vol dir: sofregit de borratxos.
Les contel·lacions, a l'hemisferi sud era una de les obsessions d'un altre dels membres, que es va passar el viatge intentant veure les banyes de "tauro".

BIC és com es s'anomenava allà a qualsevol bolígraf, i la canalla ens en demanava constantment.
Inconvenients varis podien ser: que les neveres no funcionessin, que de les dutxes no en sortís aigua, o que la intimitat en l'ús de les tasses del water no estigués del tot protegida...

Un "pantalon de vent" és un tornado.

Renné Caillé va ser el primer europeu que va arribar a Tombuctú i en va sortir viu, després de fer-se passar per àrab i musulmà.
La frase "tout ce que tu dis c'est faux" és el que li vam dir a un espavilat local que ens volia fer creure que li havien robat tot, per fer que ens en compadíssim i li donèssim diners. Li vam dir, directament, que allò que ens explicava era fals.

L'"Alien" a la panxa és una metàfora dels recargolaments intestinals produits pels canvis alimentaris, i que es traduien en "europeos", per anomenar els pets, i "toilette grande" per referir-nos a cagar.
Els "donnez-moi" engloben tot el que et podien demanar pel carrer.
La cova d'Alí Babà és una metàfora per anomenar un pati on ens van convidar a entrar per desplegar tot el que ens volien vendre. Davant de les reticències, ens repetien que no calia pas comprar, sinó que només era "pour le plaisir des yeux", o sigui, per gaudir només mirant (mentida).
Vam conèixer un català, famós allà, que es diu Salvador Campillo i que fa de guia a tothom que vulgui fer escalada per la zona de la Mà de Fàtima.

Marianne, era una noia de la ètnia "Peul", que es volia casar amb un de nosaltres. Quan es vol demanar la mà de una filla, al seu pare se li han de regalar cent nous de kolà. Això ens dona una idea de la submissió total de les dones a la voluntat del pare i marit.
L'inici de la ruïna del Sr. Krigard (l'amo dels vehicles que fan rutes com la nostra) és el que va pronosticar en Salvador Campillo quan en Pepin li va comentar que aquell havia comprat un Mercedes tot terreny de benzina.  Això, segons la opinió d'en Salvador, era perquè les benzines, en aquella zona, poden tenir moltes impureses.

Els locals, quan es creuen, es saluden i es pregunten sistemàticament per tots els aspectes de la vida i la família, negocis, etc...

Erem ben rebuts per la gent dels poblats, especialment per la canalla. En un moment d'esverament, mentre visitàvem una mesquita, un Marabú (autoritat islàmica) es va emprenyar pel garbuix.
Estant en una placeta, amb tota la gent del poblat contamplant-nos, mentre el Cap ens explicava particularitats de la seva comunitat, va passar un pollastre pel davant nostre i no s'em va acudir res més que dirigir-me al pollastre i dir-li: Oiga pollo!  La reacció de tota la penya va ser sorprenent, perquè es van començar a descollonar.

Finalment, vam recordar un acudit que li agradava molt explicar a en Pepin i que parlava d'un veí que, saltant la barana per enrollar-se amb la veïna. era sorprés pel marit d'aquesta, i li explica que feia esport, saltant primer i ressaltant després 

Els següents vídeos, tot i que estan interpretats per Sant Pau Rhum Band, son un clar exemple de com sonarà la Katalatin Band